No hi ha res pitjor que els silencis no compresos. No els entenc i cada vegada els suporto pitjor. Els sense sentit em destaroten enormement. Encara sóc de les què espero explicacions a l’inexplicable. Crec que fins i tot podria dir que m'ofenc amb franquesa quan no entenc les situacions. A més, ni tant sols tinc un adéu a la cartera.
És curiós, ben curiós, últimament, em passo el mesos recomenant paciència i, potser, només potser, hauria d'haver retornat a les meves antigues maneres on aquesta no lluïa gaire precisament. I no ara, sinó fa un quant temps, potser així m'evitaria més d'un disgust.
---------------
No hay nada peor que los silencios no comprendidos. No los entiendo y cada vez los soporto peor. Los sinsentido me desconciertan enormemente. Todavía soy de las que espero explicaciones a lo inexplicable. Creo que hasta podría decir que me ofendo con franqueza cuando no entiendo las situaciones. Además, ni siquiera tengo un adiós en la cartera.
Es curioso, muy curioso, últimamente, me paso los meses recomendando paciencia y, quizás, solo quizás, debería haber retornado a mis antiguas formas donde esta no lucia precisamente. Y no ahora, sino hace ya un largo tiempo, quizás así me evitaría más de un disgusto.
dimarts, 2 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada